DE SANTAMARIA A JUBANY, PASSANT PER GAIG.

La herència culinària és la legitimació de l’aprenentatge que hem adquirit de qui ens ha ensenyat, els hereus tenen el deure i la obligació moral de seguir amb la tasca començada pels seus antecessors, encara que a vegades això suposi heretar una part de llegat que no ens sigui de prou grat.

La cuina i el territori “ la cuina de tros “, ha tingut una pèrdua irreparable, s’han endut en Santi Santamaria massa d’hora, això no t’ho deixen triar!.

El cuiner Santamaria estimava la cuina i el paisatge, n’estimava tot el que el territori ens ofereix, el producte que hi neix, els pagesos que el conreen, els ramaders que hi fan néixer i créixer el bestiar, els artesans alimentaris que elaboren i transformen el producte, els cuiners que fan gaudir amb el seu art, les mestresses de casa que dignifiquen la cuina dia a dia i en definitiva estimava tot el que envoltava la gastronomia.

En Santi era un cuiner modern que creia en la cuina tradicional, un cuiner avantguardista que creia en la cuina de producte, un cuiner de futur que creia en el passat.

La herència gastronòmica que ens deixa queda en bones mans, de cuiners amb mèrits més que suficients per agafar el relleu del mestre Santamaria n’hi han prous arreu del nostre territori; De cuiners que estimen les nostres tradicions culinàries, que s’emocionen davant de producte de qualitat fet amb responsabilitat i que aposten pel futur sense oblidar els orígens, n’hi ha per poder garantir que el llegat del cuiner Santamaria queda en bones mans.

De tots aquests, permeteu-me que us doni un nom i un cognom, Nandu Jubany!

En Nandu és, qui de tots aquests cuiners del nostre territori, ha agafat amb el puny més ferm aquets llegat. Un altre mestre, el cuiner Gaig, ha contribuït d’una manera molt important en el manteniment dels valors abans esmentats i s’ha convertit en referent de la cuina tradicional catalana, potser sense fer tant “ soroll “, però amb la mateixa il•lusió i saber fer.

Ara és l’hora d’en Nandu, ho te tot de cara per convertir-se en el referent d’aquesta “ cuina de tros “que acaba de patir tant irreparable pèrdua i que es mereix que els cuiners en facin bandera.

Però anem alerta que si bé les pèrdues son sempre irreparables les comparacions poden ser odioses!

Descansa en pau cuiner Santi.

“PA NEGRE”, és sinònim de PA TOU!

El pa, ha estat històricament uns dels productes de la alimentació amb més presència en els diversos àmbits de la humanitat, ha servit per vèncer la gana, per celebrar rituals religiosos, per guanyar-s’hi la vida, per posicionar la gastronomia de certs territoris i de ben segur, per moltes coses més que en aquest moments no em venen al cap.

Ara, gràcies a una novel•la escrita per un osonenc com l’Emili Teixidor, adaptada al cinema per l’Agustí Villaronga i gravada en bona part a la comarca d’Osona ( ahir durant la gala dels Goya, es va definir com la Catalunya profunda ), el pa i els adjectius que l’acompanyen, no només ens serveixen per descriure uns temps tant obscurs com la postguerra ( pa negre, és sinònim de misèria ) si no també per descobrir nous i joves talents d’Osona, en Francesc Colomer i la Marina Comas.
“gent jove, pa tou”

LES ACTIVITATS DE "LA PAELLA PEL MÀNEC" ES TRASLLADEN DE LES ESCOLES PRIMÀRIES PARTICIPANTS A L'ESCOLA D'HOSTALERIA D'OSONA

      Avui hem portat a terme l’activitat pràctica del projecte "la paella pel mànec", que ha consistit en la realització de dos tallers: un de tast sensorial de productes i un altre de cuina.

En aquest projecte que te com a objectius la millora dels hàbits alimentaris en els infants i despertar-los-hi l’interès pel producte artesà, de qualitat i de proximitat, així com per la cuina tradicional del nostre territori, hi participaran un total de 150 nens i nenes de la comarca d’Osona, en aquesta ocasió ens han visitat els alumnes de segon de primària de l’escola Vedruna de Tona.

 

AMB LES COSES DE MENJAR NO S’HI JUGA

Hores d’ara, fer dieta és un dels “esports” nacional més practicats, moltes persones volen allunyar-se de la mala alimentació i fer camí cap a dietes saludables.

Per desgràcia molta gent es refia de comentaris i suggeriments fets per persones no professionals, que professen la religió de “aconsellar és gratuït “.

Cal menjar molta fruita i verdura, però compte amb els excessos en la ingesta d’aquests aliments, ja que pot ser pitjor el remei que el mal.

Hi ha la creença que autoimposar-se dietes carregades de fruita, serà la panacea per aprimar-se, fruita per esmorzar, fruita per dinar i evidentment per sopar altre vegada i en exclusiu fruita, dons bé, res més lluny de la realitat Sopant cada dia només fruita, no aconseguirem reduir els dipòsits de greixos, per aconseguir aquest repte incloure en la nova dieta un aspecte tant important com és fer exercici, a més ens caldrà equilibrar molt bé la nostre alimentació. Això és una qüestió personal, tots som diferents!.

Caldrà que un professional faci un estudi previ i un posterior control de cadascun dels passos a seguir per no arribar a un “caos “ nutricional.

Agafem com a referència la dieta mediterrània, recentment denominada com a patrimoni de la humanitat per la UNESCO, que ens indica la importància de la varietat i l’equilibri en la nostra ingesta diària.