dijous, 3 de març del 2011
EL PRESIDENT DEL GREMI D'HOSTALERIA D'OSONA ÉS REBUT PEL PRESIDENT DE LA GENERALITAT
Artur Mas escolta les propostes dels diferents gremis de l'entitat i es compromet a tenir en compte les opinions de la FIHR a l'hora de dissenyar les polítiques del sector hoteler i gastronòmic
El president de la Generalitat, Artur Mas, es va reunir el passat dijous 24 de febrer amb representants de la FIHR en una sessió de treball al Palau de la Generalitat. Una quinzena de membres de l'entitat, en representació dels gremis, van fer arribar al president les principals inquietuds del sector.
dijous, 24 de febrer del 2011
dimecres, 23 de febrer del 2011
DE SANTAMARIA A JUBANY, PASSANT PER GAIG.
La herència culinària és la legitimació de l’aprenentatge que hem adquirit de qui ens ha ensenyat, els hereus tenen el deure i la obligació moral de seguir amb la tasca començada pels seus antecessors, encara que a vegades això suposi heretar una part de llegat que no ens sigui de prou grat.
La cuina i el territori “ la cuina de tros “, ha tingut una pèrdua irreparable, s’han endut en Santi Santamaria massa d’hora, això no t’ho deixen triar!.
El cuiner Santamaria estimava la cuina i el paisatge, n’estimava tot el que el territori ens ofereix, el producte que hi neix, els pagesos que el conreen, els ramaders que hi fan néixer i créixer el bestiar, els artesans alimentaris que elaboren i transformen el producte, els cuiners que fan gaudir amb el seu art, les mestresses de casa que dignifiquen la cuina dia a dia i en definitiva estimava tot el que envoltava la gastronomia.
En Santi era un cuiner modern que creia en la cuina tradicional, un cuiner avantguardista que creia en la cuina de producte, un cuiner de futur que creia en el passat.
La herència gastronòmica que ens deixa queda en bones mans, de cuiners amb mèrits més que suficients per agafar el relleu del mestre Santamaria n’hi han prous arreu del nostre territori; De cuiners que estimen les nostres tradicions culinàries, que s’emocionen davant de producte de qualitat fet amb responsabilitat i que aposten pel futur sense oblidar els orígens, n’hi ha per poder garantir que el llegat del cuiner Santamaria queda en bones mans.
De tots aquests, permeteu-me que us doni un nom i un cognom, Nandu Jubany!
En Nandu és, qui de tots aquests cuiners del nostre territori, ha agafat amb el puny més ferm aquets llegat. Un altre mestre, el cuiner Gaig, ha contribuït d’una manera molt important en el manteniment dels valors abans esmentats i s’ha convertit en referent de la cuina tradicional catalana, potser sense fer tant “ soroll “, però amb la mateixa il•lusió i saber fer.
Ara és l’hora d’en Nandu, ho te tot de cara per convertir-se en el referent d’aquesta “ cuina de tros “que acaba de patir tant irreparable pèrdua i que es mereix que els cuiners en facin bandera.
Però anem alerta que si bé les pèrdues son sempre irreparables les comparacions poden ser odioses!
Descansa en pau cuiner Santi.
dilluns, 14 de febrer del 2011
“PA NEGRE”, és sinònim de PA TOU!
Ara, gràcies a una novel•la escrita per un osonenc com l’Emili Teixidor, adaptada al cinema per l’Agustí Villaronga i gravada en bona part a la comarca d’Osona ( ahir durant la gala dels Goya, es va definir com la Catalunya profunda ), el pa i els adjectius que l’acompanyen, no només ens serveixen per descriure uns temps tant obscurs com la postguerra ( pa negre, és sinònim de misèria ) si no també per descobrir nous i joves talents d’Osona, en Francesc Colomer i la Marina Comas.
“gent jove, pa tou”
dijous, 10 de febrer del 2011
LES ACTIVITATS DE "LA PAELLA PEL MÀNEC" ES TRASLLADEN DE LES ESCOLES PRIMÀRIES PARTICIPANTS A L'ESCOLA D'HOSTALERIA D'OSONA
dimarts, 8 de febrer del 2011
AMB LES COSES DE MENJAR NO S’HI JUGA
Per desgràcia molta gent es refia de comentaris i suggeriments fets per persones no professionals, que professen la religió de “aconsellar és gratuït “.
Cal menjar molta fruita i verdura, però compte amb els excessos en la ingesta d’aquests aliments, ja que pot ser pitjor el remei que el mal.
Hi ha la creença que autoimposar-se dietes carregades de fruita, serà la panacea per aprimar-se, fruita per esmorzar, fruita per dinar i evidentment per sopar altre vegada i en exclusiu fruita, dons bé, res més lluny de la realitat Sopant cada dia només fruita, no aconseguirem reduir els dipòsits de greixos, per aconseguir aquest repte incloure en la nova dieta un aspecte tant important com és fer exercici, a més ens caldrà equilibrar molt bé la nostre alimentació. Això és una qüestió personal, tots som diferents!.
Caldrà que un professional faci un estudi previ i un posterior control de cadascun dels passos a seguir per no arribar a un “caos “ nutricional.
Agafem com a referència la dieta mediterrània, recentment denominada com a patrimoni de la humanitat per la UNESCO, que ens indica la importància de la varietat i l’equilibri en la nostra ingesta diària.
dilluns, 20 de desembre del 2010
dilluns, 13 de desembre del 2010
FIRA DE LA TÒFONA
Aquest proper cap de setmana un munt d'activitats gastronòmiques ens hi esperen!
Per més informació:
http://www.centelles.cat/noticies10/tofona2010/programa-activitats.pdf
ÈXIT DEL II SOPAR MEDIEVAL

El II sopar medieval, organitzat pel Gremi d’Hostaleria d’Osona, la Fundació Osona Gastronomia, l’Escola d’Hostaleria d’Osona i l’Ajuntament de Vic, que s’ha consolidat com a primera de les activitats de mercat Medieval, va resultar un èxit, tant d’assistència amb 50 comensals, com d’execució.
Els Cuiners del Gremi i de l’Escola d’Hostaleria varen interpretar perfectament les directrius donades pels catedràtics d’història de la UB, Antoni Riera i Jaume Dantí, i varen recrear amb tota fidelitat les receptes del segle XIV.
El marc escollit pel sopar, l’edifici on es troba el restaurant Cal “U”, va resultar immillorable per la celebració, així com el bon fer dels alumnes de l’escola d’Hostaleria d’Osona i els seus professors durant el servei.
Per acabar-ho d’arrodonir, les professors i alumnes de l’escola de música de Vic, varen harmonitzar la vesprada amb polifonies antigues mediterrànies i amb el so de les seves flautes.
Des de la Fundació, volem agrair a totes les persones, empreses i entitats, que han col·laborat amb aquesta activitat de cultura gastronòmica.
Mestres i alumnes de l’Escola d’Hostaleria d’Osona, Associació de Flequers d’Osona, Associació de segadors de la Plana de Vic, Embotits Salgot, I.G.P Llonganissa de Vic, Vichy Catalan, Freixenet, Planes Bones, Osonaliment, Bon Preu, Joaquim Sañé, Xavier Puigseslloses, Ramon Redorta, Rafel Arnaus, David Martínez i Joan Reniu.
dimecres, 1 de desembre del 2010
II Sopar Medieval

A la foto els catedràtics Sr.Antoni Riera i Sr.Jaume Dantí amb el president del Gremi D'Hostaleria D'Osona el Sr.Joan Naudó
L’àpat serà amenitzat pel grup de cor de veus de polifonies antigues mediterrànies del conservatori de l’Escola de Música de Vic i pel grup de flautes ( director: Sebastià Bardolet i Miquel casals).
Dia: 3 de desembre. Hora: 21.00h. Lloc: Restaurant Ca l’”U”
INSCRIPCIONS: Cal fer l’inscripció a l’ImpeVic, al telèfon 93 883 31 00
Preu 40 euros
Un mercat per viure
El Mercat Medieval és una cita ineludible en el calendari dels firaires i artesans, i també en el calendari de molta gent, que cada any el visita durant el pont de la Constitució. És un mercat consolidat i de referència, amb un important impacte turístic i comercial, que disposa d’un marc excel•lent per acollir-lo: el nucli antic de la ciutat de Vic. Aquesta fira aconsegueix portar el nom de la nostra població arreu.
Enguany, s'ha creat un nou espai ubicat a les adoberies, el Mercadal v.o., on es reproduirà amb exactitud l’activitat comercial d’un mercat del segle XV, des de les olors, els costums i les actituds, fins als establiments, les tavernes o les monedes.
La ruta de l’art dels oficis al mercat medieval.
Picapedrer, carboner, cisteller, teixidora, terrissaire, forjador, ferrador de cavalls, constructor d’instruments musicals, expert en l’art de l’escriptura, en l’art de la fusta...
El picapedrer
La feina del picapedrer consisteix a donar la forma desitjada a les pedres
que s’extreuen en grans blocs de les pedreres, tot obrint-les amb els malls i tascons i desbastant-les amb la maceta i punxons o tallant-les amb el martellet i escarpa. D’aquesta manera les pedres tenen la forma necessària per a la construcció d’una catedral i d’un molí, la realització d’una escultura, etc.
El cisteller
La cistelleria és una de les activitats més antigues de la humanitat. Al nostre país, com a tot el món, ha sigut una feina molt lligada amb els pagesos o amb els pescadors. A Catalunya hi ha cinc tècniques de cistelleria, tres de les quals són la cistelleria de palla cosida (palla i romeguera), la cistelleria de vímet i canya i la cistelleria de la costa (joncs, olivera, murtra...). Avui en dia la cistelleria està recuperant el lloc que es mereix.
El ferrador
Durant molt de temps s’ha cregut que l’art de ferrar es remunta a una època molt antiga, que coincideix amb la domesticació del cavall i amb el descobriment de la utilització dels metalls, però, segons alguns documents històrics i arqueològics, aquesta teoria és equivocada. Els grecs i els romans van desconèixer en absolut l’art/l’ofici de ferrar els cavalls. En comptes de ferradura, col•locaven als cavalls uns botins de cuir, espart i altres substàncies que oferien alguna resistència a la fricció del terreny i que subjectaven al travador mitjançant unes corretges. Les ferradures utilitzades durant l’època medieval eren grosses, més amples i gruixudes que les usades en l’edat antiga. Durant l’edat mitjana, la posició del ferrador va anar augmentant d’importància, fins al punt de rebre distincions poc comunes en aquell temps, a conseqüència del paper important que la cavalleria va tenir en els combats.
El carboner
El carbó era un element indispensable i s’utilitzava per cuinar, per forjar, per escalfar-se..., tot i que s’havia d’anar en compte quan s’utilitzava en llocs tancats, ja que la combustió desprenia un gas letal. Durant els cinc dies del Mercat Medieval de Vic, veurem el procés d’obtenció de carbó vegetal a partir de la llenya, i aprendrem a construir una cabana de carboner
típica de les Guilleries. La llenya, quan es transforma en carbó, nom,es perd un quart del seu poder calorífic i el pes es redueix a tres quartes parts. Avui en dia, s’utilitza per fer barbacoes, en belles arts per dibuixar al carbó.
El terrissaire
Per fer objectes de terrissa, la matèria primera que s’utilitza és el fang. El fang es treballa al torn per donar-hi la forma desitjada. Un cop feta la peça, s’ha de deixar assecar. Quan la peça és seca es pot pintar amb les engalbes, terres de diferents colors. Un cop pintada, s’hi aplica una capa d’esmalt transparent que dóna brillantor a la peça. El fang necessita una temperatura d’alta cocció, entre 750º i 980º, per quedar ben cuit. Quan la peça surt del forn ja està preparada per posar a la venda.
dijous, 25 de novembre del 2010
GASTRORIALLES
http:////www.facebook.com/video/video.php?v=110342122364714
Ja veieu que moltes vegades la companyia és el què importa...
divendres, 15 d’octubre del 2010
I EDICIÓ DE MERCAT DE MERCATS
Es celebrarà els dies 22, 23 i 24 d’Octubre a l’avinguda de la Catedral i la de Francesc Cambó al davant del mercat de Santa Caterina i comptarà amb diverses propostes gastronòmiques.
La Fundació Osona Gastronomia hi va ser convidada, el Conseller Exc.Sr. Joaquim Llena i el regidor d’Hisenda de l’Ajuntament de Barcelona Sr. Jordi Williams Carnes van ser els encarregats de presentar aquest projecte.
dijous, 14 d’octubre del 2010
GASTRONOTICIA
L’acte s’inclou dins el cicle organitzat per la Fundació Alícia i la universitat
El cuiner osonenc Nandu Jubany impartirà aquest dilluns una conferència a la universitat nord-americana de Harvard, a Boston, en el marc del cicle Ciència i Cuina: de l’alta cuina a la matèria condensada tova. El cicle l’organitza aquesta universitat en col•laboració amb la Fundació Alícia, presidida per Ferran Adrià i el cardiòleg Valentí Fuster, que assessora en temes de salut.
Jubany pronunciarà una conferència titulada Concept of Stabilizing Oil & Water centrada en el concepte d’estabilitat o equilibri entre oli i aigua, i en la importància de la temperatura en aquests processos. Entre les demostracions que farà en directe o a través de l’enregistrament, hi haurà emulsions en fred, com l’allioli o la maionesa, i emulsions en calent, siguin d’agitació forta o feble, com per exemple el pil pil. També hi tindran un paper important les vinagretes. L’objectiu del xef serà demostrar com cal tenir en compte una sèrie de factors com el temps, la velocitat o la temperatura per assolir amb èxit aquests processos culinaris.
La conferència es combinarà amb les explicacions teòriques de dos professors de física de la universitat, Dave Weitz i Michael Brenner, que explicaran els canvis físics que tenen lloc durant el procés d’elaboració de les emulsions.
dimecres, 15 de setembre del 2010
UN DIA DE VEREMA
Baixant de Castellterçol camí de Caldes de Montbui, trobem una bonica població de nom Sant Feliu de Codines, aquesta contrada és balcó de l’esplanada vallesana, de la Mediterrània i de la ciutat de Barcelona.
Amb un clima prou adient, el raïm evoluciona cap a la seva plenitud amb la calma i la serenor necessària per poder elaborar un vi com cal.
Els pagesos de professió i els de devoció, s’han esmerat per continuar aquesta tradició antiga i nostrada de fer vi “per casa “, vi que no arribarà mai al mercat, un vi fet pels amics, un vi herència dels antecessors, un saber fer que ha passat de pares a fills, i que esperem passi de fills a nets. Un bon exemple de tot això és en Jaume, en Jaume és fill de Sant Feliu, és fill de la Catalunya pagesa, de la Catalunya de les tradicions, de la Catalunya honesta, de la Catalunya que elabora vi des de fa anys i panys.
La casa familiar d’en Jaume “ Cal Misses “, es converteix el dia de la verema en un anar i venir frenètic de familiars i amics, un brogit que s’ha fet més alegre a mesura que aquesta feixuga tasca de veremar ha passat de ser una obligació a ser una diversió on hi participen petits i grans.
I aquest any en Jaume ens hi ha convidat, estem a diumenge dia 12, i de bon matí comença l’espectacle!
La mare, la Júlia “patidora de mena” procura per que tot estigui a punt, no vol deixar res a l’atzar; Un bon punt els valents “ jornalers “ que de bon matí han marxat a les vinyes facin mitja part, es trobaran amb un esmorzà on no hi faltaran embotits, formatge, pernil tallat de forma experta pel “cunyat “, pa amb tomàquet i porrons amb vi de l’any anterior. Cal recuperar forces per acabar de veremar, i ara que el sol es fa sentir amb força caldrà una dosis extra d’energia.” Per cert m’oblidava dir-vos que en tot això la mare, la germana i la cunyada d’en Jaume estan preparant un arròs dels de llepar-se els dits, per l’hora de dinar.”
Avui només es veremen les varietats de raïm negres, garnatxa negra, merlot, cabernet sauvignon, calhedoc i com no l’ull de llebre, per les varietats de raïm blanques cal tenir una mica de paciència i esperar unes setmanes, així que per avui deixem tranquils el moscatell d’Alexandria i el macabeu.
La jornada conclou una vegada s’ha triat els grans de raïm, i els hem premsat, d’aquest premsatge se n’obté el most, és a dir, la part líquida dels fruits. El most fermentarà de manera natural per l’acció de fongs microscòpics (llevats) que es troben a les peles dels grans de raïm, i a partir d’aquí i gràcies a la feina ben feta d’en Jaume, i també val a dir gràcies a la bota màgica de l’oncle Santiago “ en sortirà un vi que reflectirà sens dubte el tarannà d’aquesta bona gent, un vi plàcid i amable, un “ vi de casa “.
Gràcies per la diada que ens heu fet passar, gràcies a la gent de “ CAL MISSES “
dijous, 9 de setembre del 2010
CURS DE FORMATGES ADREÇAT A PROFESSIONALS DEL SECTOR AGROPECUARI
Ahir dimecres, va començar un curs de formatges que tindrà una durada de 3 dies, i que està adreçat a ramaders d’Osona, l’objectiu del curs organitzat per la cooperativa Agrària Plana de Vic i Secció de Crèdit, és el de iniciar a aquests professionals en el món de la elaboració de formatges artesans.
L’especialista que imparteix el curs és l’Oriol Urgell, gerent d’Acrefa i expert en la elaboració de formatges i es porta terme a l’aula “ Demo “ de les instal·lacions de l’Escola d’Hostaleria d’Osona.
dimecres, 8 de setembre del 2010
LES CUINES DE L’AMPLIACIÓ ES VESTEIXEN DE BLANC!
Aquesta setmana, les obres de l’ampliació de l’equipament de l’Escola d’Hostaleria d’Osona es traslladen a l’interior.
Una vegada els exteriors comencen a estar a punt, és la part interior de l’obra la que comença a veure la llum, les cuines és tenyeixen de blanc amb les primeres rajoles que cobreixen les fins ara nues parets de l’edifici.
Aviat tot estarà a punt per poder començar la instal•lació de maquinària i complements.
Aquesta és la conexió de la part nova amb l'Escola, l'obertura de la mateixa serà el principi de la nova etapa.
Us anirem posant al corrent!
divendres, 18 de juny del 2010
FINAL DEL IV CAMPIONAT DE JOVES CUINERS
El IV Campionat de joves cuiners que organitza el Gremi d'Hostaleria d'Osona amb el suport de la Fundació Osona Gastronomia i l'Escola d'Hostaleria D'Osona, va arribar aquest passat 5 de Juny a la gran final. Aquesta es va celebrar en el marc de la I JORNADA DE LA TERRA A LA CUINA, que organitzava el Consell Comarcal d'Osona i la Fundació Osona Gastronomia, amb la col·laboració de la Diputació de Barcelona, l'Impevic i la Cambra de Comerç.
El Guanyador va ser David Caballero de l'Escola d'Hostaleria de Castelldefels i el finalista David Garcia de l'escola Joviat de Manresa.
La recepta amb la que el jove cuiner guanyador va aconseguir impressionar als membres del jurat va ser la següent:
SOPA REFRESCANT DE PÈSOLS, POMA I API AMB BACALLÀ CONFITAT
INGREDIENTS PER LA SOPA DE PÈSOLS I POMA
350 gr. Pèsols frescos
4 Pomes golden ecològica
5 fulles Api
5 fulles Menta fresca
5 fulles Alfàbrega fresca
700 ml. Aigua mineral font d’or
Sal i pebre
ELABORACIÓ
-Pelem els pèsols i els posem al got de la thermomix, amb l’aigua Font
d’or, sal i ho triturem, aplicant calor a 85ºC. Afegim les pomes pelades i sense llavors i seguim triturant
-Escaldem 5 segons i refredem amb aigua i gel, les fulles de menta, api i alfàbrega, i les afegim a la sopa.
-Posem a punt de sal i deixem a la nevera perquè quedi una mica tèbia.
INGREDIENTS PEL BACALLÀ CONFITAT
480 gr. Morro de bacallà
50 gr. Gingebre
1 Taronja
300 ml. Oli oliva de les garrigues Cadascun.
ELABORACIÓ
-Tallem el morro de bacallà, a trossos de 120 gr.
-Posem l’oli verge, juntament amb el gingebre pelat i la pell de la taronja, sense la part blanca al foc i deixem pujar fins a 55ºC.
-Un cop arribada aquesta temperatura afegim el bacallà i deixem confitar durant uns 5 minuts, fins que la temperatura al centre del bacallà sigui de 50ºC, aproximadament.
INGREDIENTS PER LES VERDURETES ESCALDADES
50 gr. Mongeta fina
200 gr. Faves fresques
2 Mini carbassó
100 gr. Pèsols frescos
1 Poma golden ecològica
ELABORACIÓ
-Pelem les faves, les escaldem i les refredem amb aigua i gel.
Un cop escaldades les repelem i deixem només la part tendra.
-Tallem les mongetes a juliana fina, una mica esbiaixada, escaldem i refredem amb gel.
-Pelem els pèsols, escaldem i refredem amb gel
Mesclem les verdures i les amanim amb sal, pebre i oli d’oliva verge.
-talem els mini carbassons a cilindres esbiaixats, escaldem i refredem amb gel. Amanim amb sal i oli d’oliva verge.
-Tallem la poma a brunesa fina
INGREDIENTS TEMPURA DE FLOR DE CARBASSÓ
2 Flors de carbassó
100 ml. Aigua de Vichy
Sal
50 gr. Farina
200 ml. Oli oliva verge
ELABORACIÓ
-Traiem la part central de la flor de carbassó i la tallem per la meitat.
-Fem una tempura amb la farina, el vichy i la sal i mantenim a la nevera.
-Al moment d’emplatar, passem les flors de carbassó per la tempura i fregim en oli calent. Posem sobre paper absorbent.
dijous, 17 de juny del 2010
NEIX LA VERSIÓ DIGITAL DE DESCOBRIR CUINA, WWW.CUINA.CAT
Josep Sucarrats, director de la revista de gastronomia catalana, DESCOBRIR CUINA, ha estat el màxim impulsor d'aquesta nova versió de la revista.
Descobrir Cuina, és sense cap mena de dubte, la revista especialitzada en Gastronomia amb més difusió arreu del nostre país, i ens plau que una de les primeres noticies que s'hi han publicat, faci referència a la Comarca d'Osona, en concret a la final del IV campionat de joves cuiners que es va celebrar el passat 5 de Juny.
Adjunto el link de la noticia.
dimecres, 16 de juny del 2010
PER ST. JOAN RECEPTA DE LA COCA!!!
Per la massa :
30 g Anís
500 g Farina
220 g Llet
25 g Llevat
100 g Mantega
40 g Mel
40 g Moscatell
4 u Ous
10 g Sal
70 g Sucre
- En un bol barregem la farina, la sal, el sucre, la mel, la mantega, els ous i el llevat, seguidament hi afegim els líquids i amassem fins aconseguir una massa homogènia.
- Tapem amb un drap i deixem reposar fins que el seu volum sigui el doble.
- Seguidament fem boles de 350g i les estirem amb l'ajut d'un corró amb el taulell impregnat d'oli.
Per la cocció i decoració :
20 g Cirera confitada
15 g Meló confitat
2 u Ous
20 g Pinyons
15 g taronja confitada
- Posar la massa a sobre una bandeja i decorar amb fruita confitada al gust, pinyons o ametlles torrades...
- Deixar fermentar dins del forn (sense engegar-lo) fins que augmenti el doble el seu volum.
- Una vegada fermentada, treure del forn, pintar amb ou i espolsar amb sucre glaç.
- Escalfar el forn a 250º i coure la coca fins que agafi un color daurat.
dimarts, 11 de maig del 2010
EL MERCAT DE LA TERRA OMPLE TONA DE CULTURA GASTRONÒMICA
Aquests mercats, organitzats pel consell comarcal d'Osona, amb la col·laboració de cada municipi on es porten a terme, tenen com a objectiu la promoció i venta de productes alimentaris, elaborats per artesans de la nostra comarca.
Juntament amb el mercat, s'hi han desenvolupat una sèrie d'activitats paral·leles, com els esmorzars elaborats i servits per l'escola d'Hostaleria d'Osona, les visites guiades al museu del pa, la jornada de portes obertes al jaciment del camp de les lloses i el tast de pans romans i de cervesa romana promoguts i guiats per la Fundació Osona Gastronomia.
Els pans varen sel elaborats per forner i estudiós del pa Joaquim Sañé, amb la col·laboració dels professors i alumnes del cicle de forneria i passtiseria de l'Escola d'Hostaleria.
La jornada festiva, es va arrodonir amb la fira del fil a l'agulla, el comerç al carrer i una trobada de motos clàssiques.





