De ben sabut és per tots que fa dècades les vinyes ocupaven gran part de Catalunya, fins i tot en zones que avui en dia pràcticament n’ha desaparegut el seu conreu, aquest és el cas de moltes comarques com el Vallès Oriental.
Baixant de Castellterçol camí de Caldes de Montbui, trobem una bonica població de nom Sant Feliu de Codines, aquesta contrada és balcó de l’esplanada vallesana, de la Mediterrània i de la ciutat de Barcelona.
Amb un clima prou adient, el raïm evoluciona cap a la seva plenitud amb la calma i la serenor necessària per poder elaborar un vi com cal.
Els pagesos de professió i els de devoció, s’han esmerat per continuar aquesta tradició antiga i nostrada de fer vi “per casa “, vi que no arribarà mai al mercat, un vi fet pels amics, un vi herència dels antecessors, un saber fer que ha passat de pares a fills, i que esperem passi de fills a nets. Un bon exemple de tot això és en Jaume, en Jaume és fill de Sant Feliu, és fill de la Catalunya pagesa, de la Catalunya de les tradicions, de la Catalunya honesta, de la Catalunya que elabora vi des de fa anys i panys.
La casa familiar d’en Jaume “ Cal Misses “, es converteix el dia de la verema en un anar i venir frenètic de familiars i amics, un brogit que s’ha fet més alegre a mesura que aquesta feixuga tasca de veremar ha passat de ser una obligació a ser una diversió on hi participen petits i grans.
I aquest any en Jaume ens hi ha convidat, estem a diumenge dia 12, i de bon matí comença l’espectacle!
La mare, la Júlia “patidora de mena” procura per que tot estigui a punt, no vol deixar res a l’atzar; Un bon punt els valents “ jornalers “ que de bon matí han marxat a les vinyes facin mitja part, es trobaran amb un esmorzà on no hi faltaran embotits, formatge, pernil tallat de forma experta pel “cunyat “, pa amb tomàquet i porrons amb vi de l’any anterior. Cal recuperar forces per acabar de veremar, i ara que el sol es fa sentir amb força caldrà una dosis extra d’energia.” Per cert m’oblidava dir-vos que en tot això la mare, la germana i la cunyada d’en Jaume estan preparant un arròs dels de llepar-se els dits, per l’hora de dinar.”
Avui només es veremen les varietats de raïm negres, garnatxa negra, merlot, cabernet sauvignon, calhedoc i com no l’ull de llebre, per les varietats de raïm blanques cal tenir una mica de paciència i esperar unes setmanes, així que per avui deixem tranquils el moscatell d’Alexandria i el macabeu.
La jornada conclou una vegada s’ha triat els grans de raïm, i els hem premsat, d’aquest premsatge se n’obté el most, és a dir, la part líquida dels fruits. El most fermentarà de manera natural per l’acció de fongs microscòpics (llevats) que es troben a les peles dels grans de raïm, i a partir d’aquí i gràcies a la feina ben feta d’en Jaume, i també val a dir gràcies a la bota màgica de l’oncle Santiago “ en sortirà un vi que reflectirà sens dubte el tarannà d’aquesta bona gent, un vi plàcid i amable, un “ vi de casa “.
Gràcies per la diada que ens heu fet passar, gràcies a la gent de “ CAL MISSES “
