RETORNEM A LA CÀRREGA!

Després de la primera quinzena d'Agost, amb les vacances d'estiu com a protagonistes, l'activitat torna a les aules.

Paletes, llauners i electricistes es troben per feinejar i ultimar les obres d’aquest nou equipament que ha de començar la seva activitat el proper 15 de Setembre.

De mostra unes fotos de l’estat actual

.

LES OBRES DIA A DIA

Seguim endavant, “parets amunt i guix a dojo”, aquest es l’estat de les obres en el dia d’avui. Amb el magatzem ja gairebé acabat, el següent pas serà fer les “ regates “ i preparar els envans per poder enrajolar.






Seguim amb el “ tast “ visual del procés.

OBRES A LA VISTA!!!

Han començat les obres per construir dues noves aules a l'Escola d'Hostaleria d'Osona. Una servirà com a aula polivalent, i serà on s'hi impartiran les classes pràctiques del nou cicle de grau mitjà de forneria, confiteria i rebosteria, l'altre aula " aula Demo ", serà on s'hi celebraran sessions magistrals de cuina, presentacions de producte, cursos de tast de vi, etc...

Avui us presento un tast visual del primer dia d’obres

Us anirem tenin al corrent!!!

-------------------------------------------------------------------------------------------------

Moment de la signatura del conveni entre la Fundació Osona Gastronomia i el Grup Damm a la seu de l'antiga fàbrica Damm del carrer Rosselló de Barcelona.

Varen signar el conveni el President de la Fundació i Alcalde de Tona, Sr. Josep Salom i el Director General de Damm i President de la seva Fundació, Sr. Ramon Agenjo

ARRENQUEM!!!

Es presenta la Fundació Osona Gastronomia

Dimarts, 16 de juny, al migdia, al recinte de l'escola d'hostaleria es va presentar a la societat d'Osona La Fundació Osona Gastronomia.

L'encarregat de fer-ne la presentació i donar els torns de paraula va ser el President de la Fundació i Alcalde de Tona, Sr. Josep Salom. En la seva locució, va destacar el camí recorregut i els esforços fets per part de tots fins a arribar a aquesta realitat tan esperada.


Va agafar el relleu en el torn de paraula, el Vicepresident de la Fundació i President del Gremi d'Hostaleria d'Osona, Sr. Joan Naudó. Per Naudó la presentació de la Fundació Osona Gastronomia representa un abans i un després en la restauració de la comarca,va explicar la il•lusió que havia percebut en els agremiats comarcals, i va aprofitar per demanar al director general de Formació Professional de la Generalitat de Catalunya, Sr. Josep Francí, un grau superior de cuina per la comarca en col•laboració amb la Universitat de Vic.


La Directora de l'Escola d'Hostaleria d'Osona, Sra. Dolors Casas va explicar l'èxit de les inscripcions al cicles de cuina i de forneria, aquest últim novetat d'enguany i la necessitat de poder segui avançant cap a la obtenció d'altres cicles.


A continuació va prendre la paraula el Vicepresident 1r. Del Consell Comarcal, Sr. Lluís Vila que va elogiar l'àmbit comarcal de la Fundació i la va posar com a exemple de com" fer comarca".


Per la Sra. Mercè Vidal, vicepresidenta d'ImpeVic com a cap i casal de la Comarca ha de col•laborar en els projectes de futur que estiguin situats en qualsevol lloc de la Comarca, i va recordar que a l'escola d'hostaleria hi estudien joves de tota la comarca, molt d'ells del mateix Vic.


Per acabar, Josep Salom va donar la paraula al Sr. Josep Francí, Director General de Formació Professional de la Generalitat de Catalunya qui després de felicitar a tots els Patrons per la fita aconseguida, els va encoratjar a seguir treballant en el mateix camí i a petició del President i Vicepresident de la Fundació, es va comprometre a ajudar amb el que calgui a fer la ampliació de l'Escola d'Hostaleria d'Osona el més aviat possible.


Per acabar l'acte, que va comptar amb la presència de una setantena de persones, l'equip de cuina i sala de l'escola d'hostaleria va elaborar un esplèndid aperitiu als jardins del recinte.

FEM COMARCA

A les comarques d’interior sense possibilitat de practicar-hi esports d’hivern, estem acostumats a "vendre", la història, l’art, la cuina i en general el costumari tradicional nostrat per atreure turistes de temporada i visitants de cap de setmana.

A vegades això ens porta en excés a buscar l’excelsitud d’aquests valors i a fer-los només a l’abast de poca gent ( molts d’ells privilegiats a qui la crisi els passa de llarg ).

Cal fer comarca a partir de les bones coses que podem oferir, paisatge, història, art, productes de la terra, cuina i alguna altre que em deixo.

Els productes, la cuina, en general la gastronomia no sempre han d’estar renyides amb la noble gestió d’haver de controlar l’economia domèstica, hi ha productes que per les seves característiques no estan a l’abast de la majoria de les butxaques, o ho estat molt de tant en tant i no crec que siguin els que més ens convenen per fer-ne productes de referència.

N’hi ha però que sense haver de fer massa esforços econòmics, ens podem traslladar al paradés a l'hora de tastar-los, com ara el pa, i amb el pa també es fa comarca. Un clar exemple el tenim al poble de Mossèn Cinto Verdaguer, a Folgueroles el Forner Xavier Puigseslloses fa comarca, i la fa elaborant bon pa, elaborant una coca reconeguda arreu com la coca del mossèn i la fa encara més des d’aquest passat dimarts amb la presentació del llibre escrit per ell," PA ARTESÀ, Un forner del poble de mossén Jacint Verdaguer", on a part d’aprendre-hi els misteris del bon pa, s’hi aprèn de cultura i d’història comarcal.

En aquest llibre un magnífic i humil forner que desenvolupa el magnífic i humil art de fer magnífic i humil pa, aconsegueix fer comarca i que arribi a qualsevol magnífica i humil persona , tingui la butxaca que tingui. I tot amb l'ajut d'un magnífic i humil poeta i mossèn.

Felicitats Xavier, així fem comarca

-------------------------------------------------------------------------------------------------

PARLEM-NE

Aquest dimecres 18 de Març, ha acabat la segona edició de “ Diálogos de cocina “, un congrés que s’ha celebrat a Donostia i que està organitzat per l’associació de cuiners europeus EUROTOQUES.

Es un congrés on no es cuina ni es tasta, només en parla, i no només hi assisteixen grans cuiners i gurús de la gastronomia, també o fan científics i intel·lectuals d'arreu.

Durant dos dies cuiners, escriptors, investigadors, científics, químics, filòsofs, artistes, matemàtics, metges i professors universitaris, han reflexionat al Palau de Miramar de la bonica ciutat del País Basc al voltant de la cuina i els sentits des de perspectives diverses: responsabilitat, ètica, art, cultura, ciència, filosofia, sociologia. Psicologia, literatura, química...

M’agradaria deixar-vos només una colla de reflexions que s’hi ha pogut escoltar i que crec que val la pena aturar-nos-hi un moment a pensar, n’hi ha de tots colors i per a tots els gustos.





“Pese a los agoreros, la experiencia ha demostrado que la especie humana resuelve sus problemas. Hemos conseguido producir alimentos a la velocidad que crece la población. La sociedad tiene datos y herramientas suficientes para hacer posible un desarrollo sostenible de los alimentos. Solo hay que querer utilizarlos correctamente” ( Pere Puigdomènech, director del laboratori de Genètica Mol.lecular del CSIC)

“El sistema sensorial de los humanos es un cliente muy exigente” ( Jaume Estruch, president de la Asociación Española de Ciencias Sensoriales)

“Darwin nos ha hecho entender lo que pasa en el mundo y comprender que las plantas y los animales se adaptan al entorno para sobrevivir, como, por ejemplo, una planta que ha cambiado de sabor” (…) “Con una adecuada educación del gusto, una manzana deja de ser una simple manzana y pasa a percibirse como un conjunto de moléculas que se pueden llegar a diferenciar. Así se puede obtener más placer de la comida” ( Harold McGee, autor d'un clàssic dels llibres gastronòmics: La cocina y los alimentos)

“Lo sabroso y lo asqueroso no es lo mismo para todos: la levadura de cerveza me gusta y también el pollo a la menta, algo que en París detestan; a los tailandeses, por su parte, les encantan las cucarachas fritas” (Antony Blake, galés, autoritat mundial en matèria d'aromes i sabors)

“Las grandes creaciones gastronómicas del siglo XX han servido para cuestionar el gusto dominante y activar nuevas posibilidades de percibir el mundo de lo comestible” (Daniel Innerarity, filòsof)

“Los científicos somos capaces de hacer un pan azul, que los niños se comen pero los padres no. Lo de ‘los sabores de siempre’ es mentira” (Manuel Toharia, director del Museo de les Ciències de Valencia)

“La comida siempre ha sido pretexto para hablar de negocios, de política o de amor. Ahora lo interesante es saber qué pasa en la cocina. Interesa conocer no solo el placer y la experiencia sino el conocimiento de la actividad. La acción de comer y cocina no es banal, aunque la costumbre lo haya hecho ver así” ( Iñaki Martínez de Albéniz, doctor en Sociologia)

“Parece una tontería que según cruja una patata frita nos gusta más o menos, pero no lo es para la empresa que la comercializa ni para el laboratorio de I­­+D del laboratorio que lo investiga” ( Charles Spence, investigador del Departament de Psicologia Experimental de la Universitat d' Oxford)

“Hay quien dice que no tomes lo que no comería tu abuela, pero es que tu abuela no usaba móvil ni viajaba en avión… Es bueno que la cocina se interese por la ciencia y que los científicos se metan en la cocina” (Carme Ruscalleda)

“Así como nos hemos acostumbrado a apagar el móvil en el teatro o en el cine, ¿no deberíamos concentrarnos ante el acto de comer con una actitud más centrada en la comida” (…) “Con las especias de Asia que ni siquiera hemos probado podrían crearse en Europa hasta cuatro cocinas tan grandes como la que ya tenemos” (Ferrán Adriá)



Podeu entrar a la pàgina www.dialogosdecocina.com i trobareu la informació íntegra del congrés

Comencem avui amb una de les receptes del curs de la cuina de les àvies. Ara que els graus del termòmetres comencen a pujar i la primavera s’acosta, deixem per un moment la cuina d’hivern i anem a posar un toc fresc i exòtic a les nostres boques.

El mango no és una fruita amb llarga tradició a la nostra cuina, segurament més reconeguda per les noves generacións que no pas per qui ha fet aquesta recepta, és molt meritós adaptar nous productes a receptes que fins ara s'havien fet amb productes " de tota la vida ".




GELAT CASOLÀ DE MANGO



Ingredients:


½ litre de nata
3 o 4 mangos madurs
Sucre




Preparació:


Pelarem i tallarem a trossos els mangos.
Muntarem la nata amb la batedora.
Barrejarem els mangos amb la nata i 4 cullerades de sucre i ho abocarem en un motlle. Tot seguit el posarem al congelador.
Quan vulguem servir-lo, el podem fer a talls amb galetes o bé posar-lo en un plat acompanyat del que més ens agradi. BON PROFIT!

• 
  
  LA CUINA DE LES ÀVIES
  
  A Tona els dijous al vespre s’hi couen experiències, la tradició culinària es mou a punt d’ebullició, son gent amb ganes de transmetre les seves arts culinàries domèstiques.
  A la cuina de l’escola de l’era de dalt, cada setmana s’hi reuneixen una colla d’amics i amigues molts d’ells avis i àvies per aprendre i ensenyar tot allò que els fogons i el temps els ha ensenyat.
  A partir d’aquesta setmana i de forma periòdica trobareu en aquest blog gastronòmic les receptes que allà s’ensenyin i un apartat d’opinió on a part de dir la vostra podreu fer preguntes respecte a les receptes publicades que seran contestades per aquests brillats “ XEFS “ , autèntics catedràtics de la cuina casolana tradicional.

BONES FESTES

Les bones menges ens acompanyaran durant aquestes festes nadalenques.

La taula és el centre de celebracions, les famílies es retroben i preparen aquelles receptes de tota la vida, les que han passat de la saviesa de les avies i avis,a les mares i pares.

La cultura popular, és la que dona contingut a la gastronomia, el fet de menjar deixa de ser una necessitat per passar a ser part de la festa, i com a part d'aquesta, el que val és el valor afegit que ens dona, tant s'hi val el què mengem, mentre sigui motiu d'alegria.

Pensem que cal consumir responsablement i si els productes que ens posarem a la boca són respectuosos amb el medi ambient ( ecològics, de proximitat, solidaris, etc.. ) i amb qui els elabora( pagesos, ramaders,artesans, etc.. ),contribuirem a més a fer un món una mica millor per a tots, i això si que és motiu d'alegria.

JORNADES TÈCNIQUES DE LA TÒFONA A CENTELLES

És difícil trobar tants entesos en el món de la tòfona com els que aquest dilluns plujós de Desembre han fet cap a Centelles, i és que cal recordar, que aquesta vila és referent mundial de la tòfona negra (tuber melanospòrum), un dels mercats més importants del segle passat i on es marcava el preu arreu d’aquest diamant negra.

La tòfona és un dels productes més preuats del mon, malgrat que els últims anys els nostres boscos no han estat massa fructífers en la seva producció, aquest fong no perd el seu atractiu gastronòmic, cada vegada es més utilitzat per la cuina casolana , i segueix encapçalant la llista de productes que utilitzen els grans restauradors del nostra país, ja no només per crear nous plats, si no també per reinventar la cuina tradicional; Així no obstant, la tòfona i les seves aplicacions culinàries no tenen un nivell suficient de coneixement per la majoria d'usuaris, cal esbrinar-ne els secrets que s’hi amaguen, i per fer-ho quin millor lloc que la comarca d’Osona, quin millor lloc que Centelles.

En una acertadíssima decisió, s’ ha celebrat la primera edició de les Jornades de tòfona de Centelles , unes jornades tècniques i festives que han començat aquest dilluns amb el vesant tècnic i que tindran la part festiva en forma de fira el cap de setmana abans de Nadal.

Els ponents d’aquesta jornada tècnica inaugural han estat de primera qual.litat, noms com el del televisiu caçador de bolets i professor de micologia de la UB Enric Gràcia, el del tradicional i conegut comerciant de La Boqueria Llorens Patràs, els cuiners estrellats de la comarca Àngel Pascual i Toni Sala, Daniel Oliach, tècnic de l’àrea de defensa del bosc del Centre Tecnològic de Catalunya, representats d’empreses distribuïdores a alta restauració com l’Osonenc Lluís Colomer i en Francesc Sosa, el secretari del tofonàires d’Osona i la gent de la Universitat de Vic amb la incombustible professora Consòl Blanc i el professor Albert Hueso , han contribuït a posar els seus coneixements a l’abast del públic que hem tingut la sort d’assistir-hi, i entre els quals cal destacar la presència del President de l’Institut Català de la Cuina i a la vegada gran cuiner, Xavier Mestres.

Estem convençuts que per la propera edició i amb el temps suficient per poder-ho comunicar i difondre, l’assistència de públic serà encara mes important.

Felicitats als organitzadors i a qui ha coordinat la jornada tècnica, el cuiner Centellenc Francesc Molera, per aquesta festa de la Tòfona.

GASTROREFLEXIÓ

Anem a sumar

Gairebé sempre és millor sumar que restar, normalment això és una obvietat, encara que en el mon de la Gastronomia no sempre és així.
Les expectatives de poder, de control, de influència i de grandesa, fan que sigui difícil aconseguir-ho ; Quan s’intenta fer les coses en bé de tots, “ summament difícil “, per tant diguem fer les coses en bé de la majoria sempre hi ha veus que, amb no pas tot el coneixement suficient s’alcen per criticar i difamar, és a dir per restar.
Les crítiques constructives són les reflexionades, les que es fan des de el coneixement , no les que es fan només depenen de qui està al darrera de les accions.
Ens caldria una obertura d’horitzons gastronòmics, la cultura de la Gastronomia fa referència a tota, a la suma de tota, no podem defensar només l’alta cuina, o els productes autòctons de qual.litat, o la cuina tradicional, o els productes “ gourmet”, (aquesta paraula m’agrada poc, però encara m’agrada menys “ delicatessen “ ), o la cuina de fusió, o els productes ecològics.
Els productes han de tenir bon gust, no han d’estar adulterats amb substàncies nocives per la nostre salut i la seva producció no ha de malmetre la natura, després de assolir aquestes tres condicions, tot el que vingui és secundari, aquesta suma és un dels pilars de la alimentació, un dels pilars de la cuina; Menjar és una necessitat, gaudir menjant una opció, i per realitzar-la no podem endeutar-nos i endeutar a la família, hem de buscar un equilibri ecològic, hem de defensar les coses ben fetes i això vol dir buscar la suma, la suma de tots els sectors de la Gastronomia, no només dels Gurús i dels Experts de torn, que moltes vegades només busquen les excelsituds i la poesia fàcil, si no dels que toquen de peus a terra, dels que paguen cada mes la hipoteca, dels que no els hi sap greu sumar, encara que això vulgui dir perdre popularitat.
Suma-t’hi.

SOPAR MEDIEVAL

Gerret al vi i perdius amb fruites seques Un centenar de persones van gaudir ahir a la nit del sopar medieval que es va celebrar a la Sala Sert de l'edifici del Sucre de Vic. L’àpat, organitzat pel Gremi d’Hostaleria d’Osona, ImpeVic, La Fundació Osona Gastronomia i l'escola d'Hostaleria d'Osona,era una reconstrucció d’un banquet de la cort de Carles II de Nàpols (1285–1309).El sopar va estar guiat per Antoni Riera, Catedràtic d'història medieval i creador del centre d'estudis alimentaris de la facultat de Geogragia i Història, i Jaume Dantí, professor d'Història Medieval. El menú , d'el.laboració rigurosament històrica, era d’allò molt suggerent: de primers entrants fruita fresca del temps i embotits blancs i fins, acompanyat de vi blanc dolç; els segons eren raviolis de carn i espècies amb vi negre del Penedès; Els plats principals, gerret o xucla al vi ( peix blau semblant al surell )al vi ,maridat amb vi blanc afruitat, i perdius amb fruites seques, acompanyat amb vi negre del Priorat; Per postres, flaó, una barreja amb formatge fresc i mató amb menta i gingebre.

L'acte es va cel.lebrar a la Sala Sert de l'edifici El Sucre, i va comptar amb la presència de Salvador Giner, president de l'Istitut d'Estudis Catalans, així com personalitats del món polític, cultural i social de la comarca.

En cap cas es va voler recrear la ambientació medieval, només alguns dels conceptes organolèptics de l'època, aquesta és una de les principals linees de treball dels professors Riera i Dantí, la ANTROPOLOGIA del GUST. http://www.odela-ub.com/index.htm

Cal destacar la col.laboració entre l'Escola d'Hostaleria d'Osona i el Gremi d'Hostaleria, tant en la preparació de l'acte , com en l'execució del sopar.