A la foto els catedràtics Sr.Antoni Riera i Sr.Jaume Dantí amb el president del Gremi D'Hostaleria D'Osona el Sr.Joan Naudó
Aquest banquet reial napolità es de començament del segle XIV, segons el receptari "anonimo trecentesco de la corte angioina". El guiatge del sopar anirà a càrrec d’Antoni Riera Melis, catedràtic d’historia medieval de la Universitat de Barcelona i del catedràtic d’història moderna Jaume Dantí.
L’àpat serà amenitzat pel grup de cor de veus de polifonies antigues mediterrànies del conservatori de l’Escola de Música de Vic i pel grup de flautes ( director: Sebastià Bardolet i Miquel casals).
Dia: 3 de desembre. Hora: 21.00h. Lloc: Restaurant Ca l’”U”
INSCRIPCIONS: Cal fer l’inscripció a l’ImpeVic, al telèfon 93 883 31 00
Preu 40 euros
Un mercat per viure
El Mercat Medieval és una cita ineludible en el calendari dels firaires i artesans, i també en el calendari de molta gent, que cada any el visita durant el pont de la Constitució. És un mercat consolidat i de referència, amb un important impacte turístic i comercial, que disposa d’un marc excel•lent per acollir-lo: el nucli antic de la ciutat de Vic. Aquesta fira aconsegueix portar el nom de la nostra població arreu.
Enguany, s'ha creat un nou espai ubicat a les adoberies, el Mercadal v.o., on es reproduirà amb exactitud l’activitat comercial d’un mercat del segle XV, des de les olors, els costums i les actituds, fins als establiments, les tavernes o les monedes.
La ruta de l’art dels oficis al mercat medieval.
Picapedrer, carboner, cisteller, teixidora, terrissaire, forjador, ferrador de cavalls, constructor d’instruments musicals, expert en l’art de l’escriptura, en l’art de la fusta...
El picapedrer
La feina del picapedrer consisteix a donar la forma desitjada a les pedres
que s’extreuen en grans blocs de les pedreres, tot obrint-les amb els malls i tascons i desbastant-les amb la maceta i punxons o tallant-les amb el martellet i escarpa. D’aquesta manera les pedres tenen la forma necessària per a la construcció d’una catedral i d’un molí, la realització d’una escultura, etc.
El cisteller
La cistelleria és una de les activitats més antigues de la humanitat. Al nostre país, com a tot el món, ha sigut una feina molt lligada amb els pagesos o amb els pescadors. A Catalunya hi ha cinc tècniques de cistelleria, tres de les quals són la cistelleria de palla cosida (palla i romeguera), la cistelleria de vímet i canya i la cistelleria de la costa (joncs, olivera, murtra...). Avui en dia la cistelleria està recuperant el lloc que es mereix.
El ferrador
Durant molt de temps s’ha cregut que l’art de ferrar es remunta a una època molt antiga, que coincideix amb la domesticació del cavall i amb el descobriment de la utilització dels metalls, però, segons alguns documents històrics i arqueològics, aquesta teoria és equivocada. Els grecs i els romans van desconèixer en absolut l’art/l’ofici de ferrar els cavalls. En comptes de ferradura, col•locaven als cavalls uns botins de cuir, espart i altres substàncies que oferien alguna resistència a la fricció del terreny i que subjectaven al travador mitjançant unes corretges. Les ferradures utilitzades durant l’època medieval eren grosses, més amples i gruixudes que les usades en l’edat antiga. Durant l’edat mitjana, la posició del ferrador va anar augmentant d’importància, fins al punt de rebre distincions poc comunes en aquell temps, a conseqüència del paper important que la cavalleria va tenir en els combats.
El carboner
El carbó era un element indispensable i s’utilitzava per cuinar, per forjar, per escalfar-se..., tot i que s’havia d’anar en compte quan s’utilitzava en llocs tancats, ja que la combustió desprenia un gas letal. Durant els cinc dies del Mercat Medieval de Vic, veurem el procés d’obtenció de carbó vegetal a partir de la llenya, i aprendrem a construir una cabana de carboner
típica de les Guilleries. La llenya, quan es transforma en carbó, nom,es perd un quart del seu poder calorífic i el pes es redueix a tres quartes parts. Avui en dia, s’utilitza per fer barbacoes, en belles arts per dibuixar al carbó.
El terrissaire
Per fer objectes de terrissa, la matèria primera que s’utilitza és el fang. El fang es treballa al torn per donar-hi la forma desitjada. Un cop feta la peça, s’ha de deixar assecar. Quan la peça és seca es pot pintar amb les engalbes, terres de diferents colors. Un cop pintada, s’hi aplica una capa d’esmalt transparent que dóna brillantor a la peça. El fang necessita una temperatura d’alta cocció, entre 750º i 980º, per quedar ben cuit. Quan la peça surt del forn ja està preparada per posar a la venda.
L’àpat serà amenitzat pel grup de cor de veus de polifonies antigues mediterrànies del conservatori de l’Escola de Música de Vic i pel grup de flautes ( director: Sebastià Bardolet i Miquel casals).
Dia: 3 de desembre. Hora: 21.00h. Lloc: Restaurant Ca l’”U”
INSCRIPCIONS: Cal fer l’inscripció a l’ImpeVic, al telèfon 93 883 31 00
Preu 40 euros
* En aquest sopar en cap cas es vol recrear l’ambientació medieval,
només alguns dels conceptes organolèptics de l’època *.
El sopar Medieval representa la primera de les activitats que tindràn lloc dins del Mercat Medieval de Vic.
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -A continuació us informem d'altres de les activitats que es podràn veure durant aquests dies, així com de les demostracions que ajudaran que la ciutat de Vic retorni per uns dies al passat.
Un mercat per viure
El Mercat Medieval és una cita ineludible en el calendari dels firaires i artesans, i també en el calendari de molta gent, que cada any el visita durant el pont de la Constitució. És un mercat consolidat i de referència, amb un important impacte turístic i comercial, que disposa d’un marc excel•lent per acollir-lo: el nucli antic de la ciutat de Vic. Aquesta fira aconsegueix portar el nom de la nostra població arreu.
Enguany, s'ha creat un nou espai ubicat a les adoberies, el Mercadal v.o., on es reproduirà amb exactitud l’activitat comercial d’un mercat del segle XV, des de les olors, els costums i les actituds, fins als establiments, les tavernes o les monedes.
La ruta de l’art dels oficis al mercat medieval.
Picapedrer, carboner, cisteller, teixidora, terrissaire, forjador, ferrador de cavalls, constructor d’instruments musicals, expert en l’art de l’escriptura, en l’art de la fusta...
El picapedrer
La feina del picapedrer consisteix a donar la forma desitjada a les pedres
que s’extreuen en grans blocs de les pedreres, tot obrint-les amb els malls i tascons i desbastant-les amb la maceta i punxons o tallant-les amb el martellet i escarpa. D’aquesta manera les pedres tenen la forma necessària per a la construcció d’una catedral i d’un molí, la realització d’una escultura, etc.
El cisteller
La cistelleria és una de les activitats més antigues de la humanitat. Al nostre país, com a tot el món, ha sigut una feina molt lligada amb els pagesos o amb els pescadors. A Catalunya hi ha cinc tècniques de cistelleria, tres de les quals són la cistelleria de palla cosida (palla i romeguera), la cistelleria de vímet i canya i la cistelleria de la costa (joncs, olivera, murtra...). Avui en dia la cistelleria està recuperant el lloc que es mereix.
El ferrador
Durant molt de temps s’ha cregut que l’art de ferrar es remunta a una època molt antiga, que coincideix amb la domesticació del cavall i amb el descobriment de la utilització dels metalls, però, segons alguns documents històrics i arqueològics, aquesta teoria és equivocada. Els grecs i els romans van desconèixer en absolut l’art/l’ofici de ferrar els cavalls. En comptes de ferradura, col•locaven als cavalls uns botins de cuir, espart i altres substàncies que oferien alguna resistència a la fricció del terreny i que subjectaven al travador mitjançant unes corretges. Les ferradures utilitzades durant l’època medieval eren grosses, més amples i gruixudes que les usades en l’edat antiga. Durant l’edat mitjana, la posició del ferrador va anar augmentant d’importància, fins al punt de rebre distincions poc comunes en aquell temps, a conseqüència del paper important que la cavalleria va tenir en els combats.
El carboner
El carbó era un element indispensable i s’utilitzava per cuinar, per forjar, per escalfar-se..., tot i que s’havia d’anar en compte quan s’utilitzava en llocs tancats, ja que la combustió desprenia un gas letal. Durant els cinc dies del Mercat Medieval de Vic, veurem el procés d’obtenció de carbó vegetal a partir de la llenya, i aprendrem a construir una cabana de carboner
típica de les Guilleries. La llenya, quan es transforma en carbó, nom,es perd un quart del seu poder calorífic i el pes es redueix a tres quartes parts. Avui en dia, s’utilitza per fer barbacoes, en belles arts per dibuixar al carbó.
El terrissaire
Per fer objectes de terrissa, la matèria primera que s’utilitza és el fang. El fang es treballa al torn per donar-hi la forma desitjada. Un cop feta la peça, s’ha de deixar assecar. Quan la peça és seca es pot pintar amb les engalbes, terres de diferents colors. Un cop pintada, s’hi aplica una capa d’esmalt transparent que dóna brillantor a la peça. El fang necessita una temperatura d’alta cocció, entre 750º i 980º, per quedar ben cuit. Quan la peça surt del forn ja està preparada per posar a la venda.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada