La herència culinària és la legitimació de l’aprenentatge que hem adquirit de qui ens ha ensenyat, els hereus tenen el deure i la obligació moral de seguir amb la tasca començada pels seus antecessors, encara que a vegades això suposi heretar una part de llegat que no ens sigui de prou grat.
La cuina i el territori “ la cuina de tros “, ha tingut una pèrdua irreparable, s’han endut en Santi Santamaria massa d’hora, això no t’ho deixen triar!.
El cuiner Santamaria estimava la cuina i el paisatge, n’estimava tot el que el territori ens ofereix, el producte que hi neix, els pagesos que el conreen, els ramaders que hi fan néixer i créixer el bestiar, els artesans alimentaris que elaboren i transformen el producte, els cuiners que fan gaudir amb el seu art, les mestresses de casa que dignifiquen la cuina dia a dia i en definitiva estimava tot el que envoltava la gastronomia.
En Santi era un cuiner modern que creia en la cuina tradicional, un cuiner avantguardista que creia en la cuina de producte, un cuiner de futur que creia en el passat.
La herència gastronòmica que ens deixa queda en bones mans, de cuiners amb mèrits més que suficients per agafar el relleu del mestre Santamaria n’hi han prous arreu del nostre territori; De cuiners que estimen les nostres tradicions culinàries, que s’emocionen davant de producte de qualitat fet amb responsabilitat i que aposten pel futur sense oblidar els orígens, n’hi ha per poder garantir que el llegat del cuiner Santamaria queda en bones mans.
De tots aquests, permeteu-me que us doni un nom i un cognom, Nandu Jubany!
En Nandu és, qui de tots aquests cuiners del nostre territori, ha agafat amb el puny més ferm aquets llegat. Un altre mestre, el cuiner Gaig, ha contribuït d’una manera molt important en el manteniment dels valors abans esmentats i s’ha convertit en referent de la cuina tradicional catalana, potser sense fer tant “ soroll “, però amb la mateixa il•lusió i saber fer.
Ara és l’hora d’en Nandu, ho te tot de cara per convertir-se en el referent d’aquesta “ cuina de tros “que acaba de patir tant irreparable pèrdua i que es mereix que els cuiners en facin bandera.
Però anem alerta que si bé les pèrdues son sempre irreparables les comparacions poden ser odioses!
Descansa en pau cuiner Santi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada